El bosc de la Marquesa per Toni Bara

AL BOSC DE LA MARQUESA
El Bosc de la Marquesa de la Bárcena de Mas Rabassa de la finca del Mas Grimau de la Punta de la Móra; és així com es podia referir antuvi el darrer tram de costa inalterat entre TGN i BCN.
Una mica d’història
Quan uns pocs representants del Grup de Natura l’AGLÀ del C.E.T. vàrem visitar el nét de la Marquesa, preocupats pels especials valors naturals i paisatgístics de l’espai, als anys ’80, aquest ens il·lustrava l’estima que son àvia tenia pel seu bosc, per on sovint passejava, quan, davant les innombrables ofertes de promotores urbanístiques rebutjades, a la fi, amb una maleta plena de diners oberta, ella, a la pregunta “però senyora, se’n dóna compte que podria fer amb tots aquets diners?”, ella respon: “si, comprar-me un bosc com aquest, però com ja el tinc..”. És així doncs que naltros, i en Santi Salvador – gran defensor del bosc i el sotabosc, en pau descansi- l’anomenàvem “El Bosc de la Marquesa”. I així es va postular quan poc anys més tard, en successives compareixences de premsa enfront les obres ja iniciades d’un complex residencial amb hotels, xalets i golf inclòs, paradoxalment vam aconseguir de preservar-lo: sort també del aleshores regidor municipal d’urbanisme en Pere Grau, que amb molt de seny no va dubtar a fer prevaldre la legalitat vigent i el va salvar!
Però la història personal es remunta anys abans, quan estava a l’Alverna, no recordo ben bé si a ràngers o pioners, que vaig descobrir aquest bosc i les grans dunes que encara restaven a la Platja Llarga. És allà on els caps ens varen dur a desenvolupar una activitat d’unitat, vora la Punta de la Creueta: a filmar en super8 una pel·lícula versada sobre un desembarcament després d’una guerra nuclear… Buufff, quina aventura, amb un bot inflable, remant, mullant-se, llençant-se per la gran duna que havia al final de la Llarga, amb el bosc de rerefons… Sí, ves per on, va ser estant al Cau que vaig iniciar la descoberta d’aquest vell paratge, aleshores d’accés prohibit i fortament custodiat pel seu guarda particular: sols les COES –unitats especials de l’exèrcit- podien passar-hi, acampaven a la part del darrera de Calabecs, on encara resta tot el sotabosc estassat, i hi feien les seves pràctiques i jocs de guerra…
Els seus valors naturals
Efectivament, quan hi entrem aviat ens adonem que són ben pocs ja els racons que resten i que desprenen l’essència de la mediterraneïtat d’una forma tant clara i plausible per a tothom. El Bosc, és una pineda jove que acull al seu dessota una escadussera comunitat de màquia litoral de garric i margalló amb murtra, ensems el savinar litoral, únic a Catalunya, que roman sobre el substrat sorrenc de tota la part sud, el qual se suposa va cobrir amb el pas dels segles una gran pedrera romana, amb una espècie de fong nova per a la ciència, líquens que són citacions úniques a Europa… Són ja molt conegudes i freqüentades les belles cales Fonda, Arbosa o Waikiki i Calabecs o de la Rocaplana, sense oblidar la Platja Llarga indeslligable, amb les seves dunes, aiguamolls reductuals i rareres botàniques que finalment també s’ha assolit preservar… Els penya-segats i roquissars marins són l’hàbitat d’endemismes tarragonins com ensopegueres i altres espècies de plantes modestes, de l’escassa merla blava o del falciot pàl·lid… Al cinturó de conreus i brolles, molt estratègic ecosistèmicament, hi volen rares papallones bioindicadores de l’estat de salut de l’espai… El Clot del Bòlid rera la Calabecs, és una dolina càrstica o l’impacte d’un meteorit, que encara resta per demostrar… I, no deixem de guaitar amb bons binocles la gran diversitat i quantitat d’aus marines hivernants i de pas migratori o, fent snorkel, els interessants fons marins amb fanerògames mediterrànies…
Esperem que algun dia aquest Bosc de la Marquesa finalment sigui públic i, el seu Mas Grimau – catalogat com a monument d’interès- amb la seva torre de defensa medieval, esdevingui un equipament socioambiental de primer ordre que permeti endegar models de gestió sostenible exitosos arreu del patrimoni natural tarragoní, i alhora un referent principal d’activitats de lleure respectuós i de la munió de programes possibles de sensibilització, educació i actuació ambiental. Aquest és el seu valor afegit: un paisatge apreciat i volgut pel seu paisanatge.
Toni Bara, amb casa a Renau (Baix Gaià), és esdevingut biòleg a BCN i, a la fi professor d’institut, com son pare i germana. Naturalísticament format de petit de la mà de son àvia pels boscos de Perafort i pels seus tiets arreu dels Pirineus i, més tard per la colla de bons amics i companys de facultat, grans coneixedors del patrimoni natural ibèric… Suara centra la seva activitat al GEPEC/EdC on hi roman des de l’any de la seva fundació, havent passat les beceroles per l’associació del germà Serra de la Salle Tarragona, a l’ALVERNA, al Centre Excursionista de TGN i el seu Grup de Natura l’AGLÀ, DEPANA als anys de la seva refundació i més tard a la Plataforma Platja Llarga, la Institució Catalana de Història Natural del I.E.C., etc., des d’on ha escrit infinitat d’articles d’estudi i defensa de la natura i ha impulsat la preservació dels Salats i Muntanyans de Torredembarra i Creixell, la Serra del Montsant, els Prats de la Pineda i Cal·lípolis, del Bosc de la Marquesa, la Platja Llarga, Tamarit, el Clot del Mèdol i globalment de l’Anella Verda de TGN i l’Anella Gaià-Francolí, ensems la Xarxa Natura 2000 a les Terres del Gaià…
000

001

002

003

004

005

006

007

008

009

010

011