Volta al racó de Dòvia 9 octubre 2016

*** Gemma Llaveria

Holes Gaterus,

Pocs dies després de fer la meva primera excursió com a guia del Gata, un gateru (l’Albert) em va dir si tenia intenció de preparar una altra excursió per al Gata, i si era així ell m’ajudaria. I així ha sigut, gràcies Albert i també al Xavi pel recordatori.

Pratdip és un petit nucli de població, situat a la comarca del Baix Camp, amb un terme d’aproximadament 36,27 km2 i uns 720 habitants. La gent del poble i rodalies l’anomenen “El Prat”, topònim que podria tindre un origen preromà segons Coromines. De fet, el nom provindria de Prat del Dip, animal fictici que s’assimilaria a un gos vampíric. Diu la llegenda que aquests gossos foscos vigilaven la gent de nit, i que atacaven i es bevien la sang del bestiar o dels homes ebris que vagarejaven pel poble. No es coneix que se’n capturés mai cap, però sembla que van “desaparèixer” en algun moment del segle XIX. En l’actualitat, el dip presideix l’escut del municipi i compta amb un monument situat a l’entrada del poble.(Consorci de la Serra de Llaberia)

Feta aquesta breu introducció de situació, història, llegenda, us explicaré com anirà el dia…

A les 07:45h del matí ens aplegarem als Despullats per compartir cotxes (el grup de Reus i els voltants s’aplegaran a la mateixa hora al lloc de sempre, qui vulgui contactar amb ells que m’ho faci saber).

Arribats a Pratdip aparcarem els cotxes a la primera entrada del poble i ens reunirem tots els gaterus de Tarragona i Reus al bar que hi ha el costat del pavelló, allí farem un cafetó curt i no vol dir de cafè… ja que a les 08:45h comença l’excursió.

Aquesta vegada us he preparat una excursió on exercitareu cames i braços, així que fareu un exercici ben complet (qui us diu que necessiteu anar el gimnàs!!??).

Ja teniu les motxilles? les botes ben calçades? aigua? esmorzar? dinar? fruits secs? protecció solar? els bastons? la càmera de fotos? (codonyat ja el porto jo)… doncs…

Comença l’excursió!!!!

Primer creuem el poble i la carretera, comencem pujant i continuem pujant… anem en direcció a les Crestes de la Seda (seguint senyals grocs i vermells) on una, dues… grimpades i unes sirgues ens ajudaran a superar-les (és moment de treure l’Spiderman interior).

Arribarem a una balconada i allí esmorzarem mentre contemplem les vistes, hem d’agafar forces ja que ens ve un dels passos més tècnics, el Pas dels Ciscus (una escletxa amb cadenes que ens ajudarà a superar una mola) quina alçadaaa!!! quin iuiu…!!!, però primer una mà, ara una altra, un peu, ara… uix!!! s’ha quedat enganxat el peu entre l’escletxa…(tot s’arregla… no patiu!!!).

I ara ja tenim una altra mola al davant, però aquests cop l’esquivarem per l’esquerra seguint uns punts blaus mig amagats entre els matolls (peeling gratis!!! pels que porteu pantalons curts), que ens faran travessar una tartera i tornarem a fer una bona grimpada (Spidermaaaan!!!) i arribarem a un altre dels punts tècnics (aquest tinc dues maneres de passar-lo, però ja us els ensenyaré quan siguem allí… ara sí que us puc dir que quan l’acabeu de passar tindreu una Punta del Set i Mig).

Recuperem els senyals grocs i vermells i anirem seguint un corriol que ens farà passar per un gran abeurador (després de beure l’aigua de les nostres cantimplores) seguirem el camí i… alceu la vista, mireu, allà, a l’altre costat, al fons, un rovelló gegant!!!

Seguirem caminant una bona estona pels diversos plecs que es despengen des de la falda de la Miranda sobre el Racó de la Dòvia, contemplant les vistes, sense perdre el pas (un, dos, un, dos, un, dos…) ja veurem no gaire lluny una pilota de ping-pong gegant (el radar) fins arribar al Collet de Collivassos, aquí podríem tenir l’opció d’anar al poble de Llaberia, però com que al juny ja hi vàrem anar junt amb el grup excursionista del Priorat, marxarem vers el SW.

Potser ja es hora de començar a pensar a dinar…

I després… què esteu preparats???… comencem a davallar!!! Vingaaaa!!!!

Corriol poc definit, passant per la Font de Ferro (continuem bevent l’aigua de les nostres cantimplores), tornarem a pujar una mica, no gaire no patiu, que ja sé que ja teniu ganes de baixar i ja veureu que així serà…, seguint senyals verds i grocs en direcció al Portell del Carreter, una forta baixada per una torrentera i una altra sirga (Spidermaaaan!!!), però continua… seguirem recte pel sender dels Solans passant al peu dels Cingles de la Brancana, Drecera del Zenon, Pla del Zenon, Portell de l’Estudiant, torna un fort pendent fins arribar al Mirador dels Solans (amb plafó d’orientació amb Pratdip a la vista) tornem a baixar un pendent fort i… Uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuufffffffff!!!!!!!!!!!!!! Ja hem arribat!!! ara compte en creuar la carretera, que ja sé que tots teniu ganes d’arribar al bar a beure la cerveseta (refresc pels abstemis).

Com heu pogut llegir, l’itinerari és una ruta circular, aproximadament entre12-13 km, compteu unes 7 hores (només caminant) i com que hi ha alguns trams de grimpades i passos tècnics (el vertigen us el deixeu a casa) seria bo tenir una bona forma física. Tot i així, ja vaig dir a la primera excursió que vaig fer, i ho continuo pensant, que no cal ser un Òscar Cadiach i tampoc un Kilian Jornet, simplement ser gent habituada a caminar per la muntanya (i remarco lo de gent ja que aquesta excursió no és apta per a animals de companyia).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *